Vicente Valero Fort ex-alumne d’enginyeria aeronàutica en la ETSID (2009-2014). Líder d’operacions AIT de la missió espacial Cheops.
Des de xicotet he sigut un entusiasta de l’espai… i aquesta passió s’ha materialitzat”. Ho diu, satisfet i somrient, Vicente Valero Fort, l’enginyer aeronàutic per la Universitat Politècnica de València (UPV) que, en qualitat d’AIT operations leader (líder d’operacions d’assemblatge, integració i proves), ha sigut clau en la posada en òrbita de CHEOPS, el satèl·lit de l’Agència Espacial Europea (ESA n’és la sigla en anglès) que treballa en la caracterització de planetes que orbiten més enllà del Sistema Solar (denominats exoplanetes o planetes extrasolars).
Acrònim de Characterising Exoplanet Satellite, CHEOPS és el resultat de “la primera missió de classe S (small) que l’ESA posa en marxa i en la qual ha participat un consorci integrat per 11 països, entre aquests, Espanya”, explica el mateix Valero. Emmarcat en el programa Cosmic Vision i amb un cost d’al voltant de 50 milions d’euros, CHEOPS, en òrbita des del passat 18 de desembre, pesa 280 quilos i té una vida útil d’un poc més de tres anys.https://www.youtube.com/watch?v=AunM7EBCL7k
L’èxit del llançament té un mèrit major, ja que el projecte “ha comptat amb un pressupost molt més reduït que el destinat a altres”, la qual cosa va implicar que tant la integració com la preparació “s’executaren en molt poc de temps i amb un marge d’error pràcticament nul”. De fet, una sèrie d’“inconsistències en el programari de la tercera etapa del llançador” van obligar a posposar un dia el llançament des de la base de l’ESA a Kourou (Guaiana Francesa), la qual cosa va implicar, “òbviament, que la tensió que respiràvem en aquelles hores fora notable”.
La plataforma i la integració de l’instrument, realitzades a Espanya
Capaç de descarregar 1,2 Gb de dades diàries, CHEOPS “utilitza la tècnica de fotometria de trànsit d’ultra alta precisió per a mesurar la grandària dels exoplanetes”, la qual cosa aportarà informació rellevant sobre la seua composició, densitat, etc., i potser permetrà perfilar la pròxima generació de telescopis.
“La Universitat de Berna ha fabricat el telescopi de fotometria d’alta precisió, i tant la plataforma com la integració de l’instrument, s’han realitzat a Espanya”, confirma Valero. “La plataforma és tot el que permet al satèl·lit operar la càrrega de pagament i complir la missió: estructura, panells solars, sistemes de control d’actitud i d’òrbita, ordinador, sistemes de potència, sistemes d’adquisició de dades, antenes…”.
Un equip d’AIT de tot just quatre persones
En general, les missions consten d’un equip enginyer d’AIT per cadena funcional, però en aquesta ocasió, l’equip d’AIT el componien només quatre persones. “Els quatre havíem de comprendre en profunditat el funcionament de totes les cadenes i subsistemes del satèl·lit, entendre’l a nivell sistema, i ser capaços de definir i executar totes les proves per a verificar que el satèl·lit estava preparat per a complir la seua missió”, indica Valero, qui, amb el rol d’AIT operations leader, es va encarregar “de la coordinació de les activitats en l’àrea neta, la preparació de procediments dels test i l’execució d’aquests, la gestió de la campanya de proves ambientals del satèl·lit i la interacció amb el client en les revisions oficials”.
“Tots els estudiants de la UPV que cursàrem l’Erasmus a Aquisgrà vam obtenir qualificacions superiors a les de l’alumnat d’altres països”
Content per haver triat la UPV per a formar-se com a enginyer aeronàutic, Valero creu que, en general, “solem infravalorar la qualitat de l’educació al nostre país perquè creiem que no està a l’altura d’altres universitats. No obstant això, la meua experiència i la de molts altres companys que hem tingut l’oportunitat de cursar part dels nostres estudis fora d’Espanya demostra que estem més que preparats”.
“El nivell d’exigència, els coneixements adquirits i els continguts apresos són superiors al de les universitats estrangeres considerades millors”, afig abans d’assenyalar que “tots els estudiants de la UPV que cursàrem l’Erasmus a Aquisgrà (Vicente va ser alumne Erasmus i free mover a la ciutat alemanya, on va realitzar quart i cinquè curs) vam obtenir qualificacions superiors a les de l’alumnat d’altres països”. Segons l’enginyer, “el coneixement adquirit a la UPV és molt vàlid i competent a l’hora d’afrontar la realitat en la indústria aeroespacial, i la metodologia de l’ensenyament prepara l’enginyer per a afrontar qualsevol repte professional”.
El 25 de maig, a la divisió de Sistemes de Transport Terrestre de Thales GTS España
Quan va concloure els estudis d’enginyeria aeronàutica el 2014, Valero va realitzar “unes pràctiques en RUAG Space, en la divisió de launchers, i poc abans de finalitzar-les, em van oferir participar en el projecte CHEOPS”. RUAG Space és un grup tecnològic centrat en la indústria aeroespacial que desenvolupa, fabrica i prova subsistemes i equips per a satèl·lits i vehicles de llançament. Amb seu a Zuric i plantes de producció a 14 països, la companyia s’ha convertit en el major proveïdor de tecnologia espacial a Europa.
Durant tres anys, Valero ha treballat en el projecte des de Madrid, ciutat a la qual inicialment té previst tornar el 25 de maig per a incorporar-se a Thales GTS España i formar part de la divisió de Sistemes de Transport Terrestre de l’empresa: “El meu supervisor em va recomanar per al projecte de l’AQUEIXA i malgrat que implicava un canvi, amb les seues referències i després de diverses entrevistes, vaig ser un dels dos seleccionats de RUAG per al lloc”.
“A nivell professional, l’èxit obtingut en tan poc temps ha fet que aconseguisca molt bona reputació en el sector, el reconeixement per part de tots els agents involucrats, i m’ha obert les portes a altres llocs amb molta més responsabilitat”, afirma Valero.
“No deixes que la pressió social et force a prendre una decisió abans d’estar preparat”
Qüestionat per alguns consells per als estudiants, l’enginyer aeronàutic per la UPV sosté que el més important “és estudiar alguna cosa que t’apassione i gaudir del procés, que la pressió social no et force a prendre una decisió abans d’estar preparat o basant-te únicament en l’eixida professional”.
Així mateix, manté que fora d’Espanya “es valora molt l’haver fet pràctiques durant els estudis, tindre contacte amb la indústria durant els anys de la carrera, participar en programes de voluntariat, adquirir experiència internacional i aprendre idiomes. Tot això t’enriqueix com a persona i t’obri les portes del mercat laboral”.
Font: UPV