L’escola

Començaments

La història de l'actual Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Disseny, comença amb la reforma de 1851, es formalitza amb la posterior publicació en La Gaseta de Madrid (22 de Maig de 1855, NÚM. 871) del Reial Decret sobre el Pla d'Escoles Industrials. En el Títol III De les escoles professionals, on s'articulen les matèries i l'estructura de l'ensenyança professional, l'article 14 diu Per ara només a Madrid, Barcelona, Sevilla, Vergara i València hi haurà escoles professionals. Des del començament de la seua existència, l'Escola de València, igual que la resta de les d'Espanya, s'ha vist sotmesa a innumerables canvis tant d'estructura com de funcionament, denominació, etc... no en va, sempre ha portat parells els termes professional, d'aplicació i industrial. És per això, que resulta complex relatar la història de l'Escola de València, la documentació és escassa i, sovint , viada. Es pot seguir la història a través del seu funcionament o, mes bé, per les disposicions legals que l'han regulat, tant en els aspectes acadèmics com en els d'atribucions profesionales.Así perquè, l'actual ETSID és una evolució del centre creat per Reial Decret de 22 de Maig del 1855 en la Gaseta de Madrid en la ciutat de València, junt amb les escoles de Madrid, Barcelona, Sevilla, i Vergara. Posteriorment, l'Escola de València ha seguit en la línia de formar en les seues aules la majoria dels titulats universitaris que han contribuït a consolidar el teixit industrial de la Comunitat Valenciana.

Primers Estudis

A Espanya, pot considerar-se, que els estudis d'enginyeria industrial comencen en a l'any 1850 pel Reial Decret del Ministeri de Comerç, Instrucció i Obres Públiques, de 4 de Setembre, en el que el Ministre, Manuel de Seijas Lozano, proposava a S.M. la reina Isabel II la creació de les Escoles Industrials. Industrials en tres graus: Elemental, d'Ampliació o Professional i Superior. El Pla d'Estudis de les Escoles d'Ampliació s'establix en a l'art. 14 d'este R.D. L'Escola de València és mencionada ja en el Pla Orgànic de les Escoles de Foment de 20 de maig de 1855, sent Ministre Francisco de Luxen. Encara que les ensenyances ja haurien començat a València en 1852. La primera reforma de les ensenyances industrials es va efectuar per Reial Decret del Ministeri de Foment el 9 de setembre de 1857, al promulgar la Llei d'Instrucció Pública pel Ministre Claudio Moyano. En l'Esmentada Llei s'eleva l'Escola de València al rang d'Escola Superior.Por Reial Decret de 28 d'abril de 1861 s'autoritza a l'Escola Industrial de València per a admetre a examen de fi de carrera d'Enginyers Mecànics i Químics. Per Reial Decret de 17 d'agost de 1901 es confirma el rang d'Escola Superior d'Indústria a la de València. En el curs 1906-1907 se reva fundar L'Escola Industrial de València.

Fundació de l'Escola

Com s'aprecia, el nostre Escola és realment la més antiga de la Comunitat Valenciana, la qual cosa potser podrà sorprendre a més d'un i té, per tant, una edat que supera àmpliament el segle. No obstant això, si ens atenim a la documentació escrita disponible en el nostre Centre, l'Escola de València es refonga per Reial Decret de 19 de desembre de 1906 sent Ministre d'Instrucció Pública l'il·lustre valencià Amalio Gimeno. Cèsar Sant Ramon va ser anomenat Director Comissari per a dirigir el procés de refundació de l'Escola de València durant el curs 1906- 1907. Seleccionat el Professorat i constituït el claustre va ser anomenat Director José Alapont Ibáñez, començant a funcionar en el curs 1907- 1908 amb 150 alumnes aproximadament. Inicialment es van impartir les classes en l'edifici municipal que dóna al carrer d'Arquebisbe Majoral, destinat a Escola Normal, amb la que es compartien aules i servicis, però no tenint laboratoris i tallers. Gràcies a l'oferiment fet per l'industrial Bartolomé Muntanyés, dels seus propis tallers en la indústria La Primitiva Valenciana, es van poder organitzar les ensenyances pràctiques.

Avinguda Antic Regne

En 1923 trasllada les seues activitats teòriques a les aules de l'Institut Luis Vives.El 31 de maig de 1925 el llavors Cap de Govern, General Primo de Rivera, col·loca la primera pedra del que hauria de ser l'edifici de l'avinguda de l'Antic Regne de València. L'extraordinària vitalitat de la nostra Escola obliga a successives ampliacions realitzades en 1933, amb ampliació de locals per a la secció de metal·lografia, en 1940, amb l'ampliació de la nau de Tallers i la construcció d'una nova planta per a aules, i en 1965, amb la construcció del nou pavelló de Laboratoris. Les Escoles Superiors d'Indústria van dependre inicialment del Ministeri de Comerç, Instrucció i Obres Públiques. Posteriorment la dependència va ser del Ministeri de Gràcia i Justícia en temps relativament curt, per a ser incloses posteriorment, en el Ministeri de Foment. En 1928 i per R.D. de 21 de desembre, les Escoles Superiors d'Indústries passen a dependre del Ministeri de Treball i canvien la seua denominació per la d'Escoles Superiors de Treball. Per R.D. de 19 de setembre de 1931 s'inclouen en el Ministeri de d'Instrucció Pública i Belles Arts amb la denominació d'Escoles de Pèrits Industrials. Llei de 29 d'abril de 1964, sobre Ensenyances Tècniques passen a denominar-se Escoles d'Enginyeria Tècnica Industrial.

En el Campus UPV

Finalment, la Llei General d'Educació de 1970 les incorpora a la Universitat sota la denominació d'Escoles Universitàries d'Enginyeria Tècnica Industrial. Esgotats les possibilitats de l'immoble de l'avinguda de l'Antic Regne de València, s'ha construït un nou edifici per a la ubicació de l'Escola en el Campus de la nostra Universitat Politècnica, sent Rector D. Justo Nieto Nieto i Director de l'Escola D. Enrique Ballester Sàrries, serà inaugurat este edifici pel Conseller d'Educació Xipriota Embrutar en presència del Ministre d'Educació i Ciència D. Javier Solana Madariaga, el 25 de juliol de 1989.

Edifici Actual

Les classes es continuen donant en l'anterior edifici, hui Camins II, fins a la inauguració del nou i actual edifici de l'ETSID en el Campus de la nostra Universitat Politècnica, sent Rector D. Justo Nieto Nieto i Director de l'Escola D.Enrique Ballester Sàrries, el 25 de juliol de 1998, dotat este de majors prestacions com ara: Millora de tutorials, existixen més despatxos habilitats per a això; major amplitud de l'aules informàtiques; aules per a classes magistrals; sala de biblioteca més àmplia, laboratoris per a docència y/o investigació, despatxos para més de 100 professors, planetari, celler, pàrquing, subministrament d'energia a través de la central fotovoltaica.