Entrevista a Enrique Ballester, Exdirector de l’ETSID i president honorari de la Conferència de Directors de l’Àmbit Industrial
Enrique Ballester Sarrias
Exdirector de l’ETSID de la Universitat Politècnica de València, i president honorari de la Conferència de Directors de l’Àmbit Industrial
Font: http://www.tecnicaindustrial.es/TIFrontal/a-10144-enrique-ballester-sarrias.aspx
Tota una vida dedicada a l’ensenyament és el que defineix a Enrique Ballester Sarrias. Durant 32 anys, de 1986 a 2018, ha estat al capdavant de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria del Disseny de València. Doctor en ciències físiques i catedràtic de la ETSID (Departament d’Enginyeria de Sistemes i Automàtica), en acabar el passat curs deixava el seu càrrec de director, després d’una prolífica trajectòria professional, que havia començat el 1961, a l’empresa Hidrocivil.
De tota la seva trajectòria com a professor i director de l’ETSID, de què es troba més satisfet?
D’iniciar amb altres companys les pràctiques en empresa, les relacions internacionals i la millora de les instal·lacions que han permès incorporar noves metodologies docents amb canvis en els resultats acadèmics dels alumnes con-ens. Com a director, introduir la filosofia de l’acreditació dels nostres estudis, que ens ha permès tenir els segells d’excel·lència, EURACE, en els nostres títols, així com el ABET i el Pegasus, que, al seu torn, ha contribuït a aconseguir fins a sis Premis nacionals dels set que va rebre la nostra universitat en un any.
Quins aspectes de la Universitat requereixen solucions més urgents?
Canviar tota la legislació que en els mandats de Rajoy han bloquejat la universitat pública espanyola. Des de la reducció de pressupost, la limitació de personal (recordem que per cada 10 que es jubilaven es podia treure una plaça), la pujada de taxes, els canvis de criteris en l’assignació de beques fins a la dràstica reducció o supressió d’inversió en recerca .
Per què és tan necessària la innovació per a un país?
Hem de canviar l’educació des dels primers esglaons, desenvolupar mode-els d’ensenyament que potenciïn la realització i presentació de prototips i altres treballs en tots els nivells, sobretot a la universitat. Hem de introduir l’emprenedoria i la innovació com una cosa substancial en l’ensenyament universitari, com més siguin capaços nostres alumnes de ser emprenedors i d’innovar en els seus treballs, millor seran valorats i més riquesa es crearà en aquest país.
Com es mesura l’èxit d’una escola a la universitat?
L’èxit d’un centre es mesura per la qualitat dels seus titulats, aquesta qualitat en la formació dels estudiants es mesura des de l’acreditació per l’ANECA de tots els títols que impartim o altres acreditacions internacionals que tenim, la millora de les places de professorat , ja que arribarem a 50 catedràtics d’universitat (abans no podíem tenir cap per ser una escola universitària) i el que certifica l’èxit ho és per la qualitat del treball dels nostres titulats.
«L’èxit d’un centre es mesura per la qualitat dels seus titulats, i en la formació dels estudiants es mesura des de l’acreditació per part de l’ANECA» |
«Hem tingut dobles i tripes titulacions, cosa que ha afavorit que tinguem titulats treballant per tot el món» |
¿Fins a quin punt és important per a vostè la internacionalització de l’escola?
L’any 1987, quan s’inicia Erasmus a la Unió Europea, nosaltres ho fomentem de tal manera que ja a l’any següent teníem alumnes a França, Regne Unit, Alemanya, Itàlia i Portugal. Després vam iniciar els projectes Alfa, Tempus, que coordinem des de l’Escola de València. Fa uns mesos vam publicar un llibre que recollia les experiències de professors, alumnes i PAS [personal d’administració i serveis] des dels inicis fins als gairebé 200 que enviem cada any, i els 400 que rebem actualment. En la dècada de 1990 vam començar a tenir intercanvis amb els EUA. Hem tingut dobles i fins i tot triples titulacions, fet que ha afavorit que tinguem titulats treballant a tot el món.
Durant la seva etapa com a director de l’ETSID, quines mesures s’han dut a terme en aquest sentit?
En el nostre centre estan molt incorporades la internacionalització i les pràctiques en empresa i la innovació educativa, els tres pilars en els se sustenten els nostres plans d’estudi.
Hi ha alumnes que vénen a estudiar a València per anar-se’n d’Erasmus un any, o participar en una de les 1.400 pràctiques d’empresa. Hem tingut o tenim alumnes de ETSID de València, el més al nord a Finlàndia, el més a l’est al Japó, a l’oest als Estats Units i Canadà, cap al sud les col·laboracions amb Mèxic, Xile, Brasil, Cuba, i amb Àfrica estem desenvolupant magnífics projectes de col·laboració per al desenvolupament.
Com li agradaria que el recordessin els seus alumnes / as?
Com passa ara quan et trobes alguns / es que fa anys que no veus i que van amb els seus fills, i notes una bona sintonia, comenten on treballen, destaquen algunes accions que desenvolupàvem a l’escola i que els ha servit en la seva vida professional. M’encanta que em recordin com un amic que podien i poden accedir, que sempre ha estat disposat a escoltar i donar suport a tots.
Des que va començar la seva trajectòria professional, ha notat canvis significatius entre els alumnes? I en el professorat?
Els alumnes arriben amb unes capacitats diferents i unes habilitats diferents de les que portaven fa anys; en general, tenen més domini d’altres idiomes, una cultura digital més àmplia i molts ja coneixen altres països i cultures. El professorat de les nostres escoles ha fet grans esforços per adaptar-se a les tecnologies que avui fem servir com a suport de la docència, així com la seva incorporació a la investigació per poder acreditar-se a noves places, encara que m’agradaria tenir més professorat que hagués exercit la seva professió d’enginyer en el món industrial, però aquesta activitat es valora poc per a les acreditacions.
Els enginyers espanyols estan ben valorats a l’estranger. Quins diria que són els seus punts forts?
En els últims 30 anys, la implantació d’Erasmus va obrir la possibilitat que molts estudiants (uns 3.000 a l’escola de València) acabessin els seus estudis en altres països, allí es van adonar que la seva formació globalment era tan bona com la dels seus companys d’altres països. En la majoria dels casos destaquen que la seva formació és d’un perfil d’enginyer més ampli; com a exemple, un mecànic nostre té també coneixements d’electricitat, automàtica, economia, tot això fa que siguin fàcilment incorporats a diferents entorns de treball.
«Els alumnes arriben amb capacitats diferents, tenen més domini d’altres idiomes i una cultura digital més àmplia que abans» |
«El professorat de les nostres escoles ha fet grans esforços per adaptar-se a les tecnologies utilitzades com a suport a la docència» |
En línies generals, ¿considera que els estudis universitaris s’ajusten actualment a les necessitats reals del mercat laboral?
Sòl comentar als alumnes que en molts casos els contractaran per la primera part del nom del seu títol, enginyer, i altres vegades per la segona part aeronàutic, mecànic, electrònic, químic disseny industrial. La primera part està bastant treballada i és molt comú en diferents països, la segona entra en el debat de si ha de ser molt especialitzada o d’un ampli espectre. Personal-ment deixaria les noves especialitzacions per a una formació de postgrau.
De 1986 a 2006 fue presidente de la Conferencia de Directores de Escuelas de Ingeniería Técnica Industrial y, posteriormente, ha desempeñado el cargo de vicepresidente, desde 2012. ¿Cuáles son las principales actuaciones y reivindicaciones que ha llevado a cabo?
Al maig de 1986 vaig ser elegit per part de l’equip del ministre Maravall per representar als directors d’Enginyeria Tècnica Industrial en el grup V de la Re-forma Universitària; en l’últim trimestre de 1986 vaig convocar a tots els directors de les escoles universitàries (EUITI) per portar les propostes del nostre col·lectiu al grup de treball. He liderat les propostes que han permès tenir actualment titulacions de grau de quatre anys i 240 crèdits, pertanyents al grup A1. En el llibre blanc presentat a l’ANECA, em sento molt satisfet que participessin degans de col·legis i més de 250 professors de 40 universitats públiques.
Col·legiat d’Honor dels Col·legis de Madrid i València i Insígnia d’Or pel Consell Gallec d’IT Industrials. Què signifiquen per a vostè aquestes distincions? Com és la seva relació amb els col·legis professionals?
Personalment, és un honor. Vol dir que les escoles que continuen la tasca que realitzem a l’escola et consideren que ets un titulat més. En la majoria dels casos, les relacions amb els degans i presidents nacionals han estat bones; de fet, comptem amb ells en els Congressos Universitaris d’Innovació Educativa en els Ensenyaments Tècnics (CUIEET) i en l’elaboració de les propostes de títols i continguts. A l’escola en la qual he estat director hi ha aules dedicades a professors il·lustres que hem tingut, i en la sala de graus a un degà i president nacional, Francisco Garzón.
Seguint amb els reconeixements, com recorda el moment en què va rebre la Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi, concedida pel ministre d’Educació en nom de D. Juan Carlos I Rei d’Espanya, al desembre de 2010?
Una gran alegria personal, per la meva família i per a la meva escola. L’acte, al març de 2011, va ser molt bonic. Va venir la delegada del Govern per a la imposició, i en la posterior dinar vam celebrar també els 25 anys de director. La petició va comptar amb adhesions de secretaris d’Estat, directors generals, degans, directors d’escola, empreses i antics alumnes.
Ha pensat ja en els seus nous projectes?
Estic gaudint més de la família, segueixo dirigint treballs de final de grau i projectes de fi de carrera i estic preparant un llibre sobre els meus treballs en innovació educativa.