COBALTOPUS, visions marines en Producte Fresc 2019. Exposició del 05 Febrer al 20 Març de 2019.
Producte Fresc 2019. Central del disseny Matadero, Madrid.
Exposició del 05 Febrer al 20 Març de 2019.
Cobaltopus, és el resultat d’un encàrrec del cuiner Chema Soler del Restaurant la Gastro (Madrid) . L’equip creatiu format per la nostra companya Chele Esteve, professora de l’ETSID (UPV) , Ricardo Moreno, professor de l’EASD València, Eugenia Boscá, ceramista y Jose Plà, artista que junts van treballar co-dissenyant i compartint tota la seua experiència.
Si a Xina els jardins els dissenyen els arquitectes, els colors els seleccionen de la seua paleta els pintors i el nom ho somien els poetes, en este cas ocorre quelcom semblant, és un exemple del disseny participatiu o cooperatiu on cada actor aporta el seu íntim coneixement. «Nos reunim en La Gastro de Madrid, A l’Octubre de l’any passat i degustem la tapa de polp, sorprenent en textures, sabor, visual… Se’ns van obrir tots els sentits i des d’este moment els llapis van començar a tirar humo» assenyalen estos creatius.
La idea i el concepte corresponen als dissenyadors i professors investigadors; Chele Esteve i Ricardo Moreno, el procés de creació artística, formal i icònica està plantejada i realitzada entre Eugenia Boscá, ceramista i Jose Plà artista, que van seleccionar el motiu que il·lustraria els plats i safates i el color, blau cobalt. Un color molt utilitzat tant en l’Antic Egipte on els vidres blaus, els esmalts i les pintures de cobalt es trobaven en nombrosos objectes, així com en els comptes dels colares perses (III AC) .
Este conjunt de 8 peces diferents en grandària i forma, compta amb plats i safates dissenyats exprofés per al XIV Concurs Nacional de Rostes i Tapes Ciutat de Valladolid (2018) , únic a Espanya amb representació de totes les comunitats autònomes. La tapa «Okonomiyaki de polp a la gallega», està elaborada amb polp com a matèria primera principal en fusió amb productes japonesos. Segons els creadors de Cobaltopus: «Hem volgut reflectir les influències gastronòmiques, culturals i les marines on el Mar Mediterrani, l’Oceà Atlàntic i el Mar del Japó es congreguen amb el polp com a element principal. El blau cobalt ens transporta a traçar un recorregut solcant els mars que banyen la península ibèrica fins a arribar als dominis nipons esborrant les llegües marines que ens separaven pel color blau en els processos de vidriat de la cerámica».
Per a materialitzar el disseny s’empra la tècnica de transferències en plats i safates. Realitzats a mà amb planxes de diferents formes que creguen un conjunt visual que ens endinsa en un univers oníric de sabors. Transferir la imatge sobre ceràmica és un procediment sofisticat on l’òxid de cobalt ha de quedar ben impregnat en la tinta sobre la loza. Així s’aconseguix un efecte visual com resultat que és visible en la segona cocció una vegada s’aplica l’esmalt.
Si en paraules de Marco Tuli Ciceró (106 a. C.- 43 a. C.) : «El plaer dels banquets ha de mesurar-se no per l’abundància dels menjars, sinó per la reunió dels amics i pel seu conversación», es podria afegir la importància del contingut i el continent, d’ací que les col·laboracions entre cuina, disseny, artesania i art mariden per a obtindre resultats complementaris que inviten el comensal a viure la cultura slow.